Heura Gaya inicia amb el projecte Gaya (Segell Microscopi 2019) una recerca personal i del seu propi llenguatge a través d’un repertori intimista que viatja entre el pop i el folk, i que es nodreix de la tradició més arrelada. Les seves cançons evoquen la natura i apel•len l’amor romàntic del XIX, amb una veu dolça i un to emocional sovint melancòlic. Gaya va ser finalista a la darrera edició del concurs Sons de la Mediterrània, i ha estat definida per la revista Enderrock «intimisme d’arrel» i «sons tradicionals de distància curta que remeten a l’olor de terra molla i a l’amor per la tradició.»
Al seu particular cançoner hi ha cançons que busquen estats emocionals a través de la natura, un “pop trist" que versiona un lied de Franz Shubert, unes tradicionals Cobletes de la canya que canten un poema de J.V. Foix, la versió d’una cançó d’Eduard Toldrà amb text de Josep Maria de Sagarra que s’amalgama amb una tonada de feina de Mallorca, una cançó de bres i una de bressol que Maria-Mercè Marçal va escriure per a la seva filla Heura, cançons de pandero que es converteixen en un cant a la dona en to alegre i rebel. Tot això i molt més és l’univers Gaya.
Amb tast de vins del celler Son Alegre Ecològic